San Jordi

El 23 d'abril se celebra a Catalunya (Espanya) el dia de Sant Jordi, una festa popular en què es regalen llibres i roses, una barreja de tradicions i costums, algunes de les quals es remunten a l'edat mitjana. 

El dia de Sant Jordi és també el Dia del llibre o Dia Internacional del llibre.

Sant Jordi, Sant Jordi en castellà, és el patró de Catalunya des 1456, i el d'Aragó, però també d'Anglaterra, Portugal, Bulgària, Etiòpia i Geòrgia. Es va fer famós a tota l'Europa Medieval gràcies als miracles que d'ell explicava la Llegenda Aurea, un compendi de vides de sants i màrtirs recollides pel monjo Jacobo de Vorágine al segle XIII, però se sap que ja era venerat quatre segles abans.

De la famosa gesta de Sant Jordi i el drac hi ha tantes versions com a llocs de veneració. 

A Catalunya s'explica aquesta llegenda de Sant Jordi:

La vila de Montblanc estava sent terroritzada per un  drac. La bèstia s'havia instal·lat a les afores del poble, infectant l'aire i l' aigua amb el seu alè pudent. En la seva recerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, de manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenir apartat. Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants. Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent. I una tarda l'escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Diuen altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.

Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va carregar contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa. La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per sorpresa dels pobladors de Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança. Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Diuen altres que un gran bassal de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses. Jordi, que és com es deia el cavaller , va obsequiar la princesa amb una d'aquestes roses.

Semblant gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat Mitjana , i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.

Patronatge

Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra,Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

Quant a les relíquies del sant, en trobem a Alcoi, on es conserven dues falanges de la mà dreta del sant, Conques (a França) i Gènova, Venècia (San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro). De Venècia, una petita relíquia del crani fou cedida a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona.

També és el patró dels enginyers geòlegs d'Espanya.

No se celebra ja que diuen que "Se tiene que mantener una cierta racionalidad de las fiestas" i "porque no tiene raíz popular ni destaca ningún hecho importante".

Alguns voldrian cambiarlo per la segunda Pascua. 

"La gente se escaquea un poco del trabajo porque hay ganas de ver el ambiente, pasear y comprar la rosa o el libro."

"Queremos ser respetuosos con la normativa, aunque se podría hacer algún retoque para cambiar estas reglas de juego para que las comunidades autónomas pudieran escoger más festivos", explica José Hallado.

Setmana Santa

Durant la Setmana Santa se celebra la culminació de la salvació de Déu, a través del seu fill Jesucrist i l'inici de la Nova Aliança entre Déu i l'Home. La Setmana Santa commemora la passió, la mort i la resurrecció de Jesús, a través dels passos de la processó s'escenifiquen aquests últims moments en la vida de Jesús i la seva Resurrecció.

La festa comença el Diumenge de Rams (Diumenge abans del Dijous Sant): commemora l'entrada a Jerusalem de Jesús. El poble li dóna la benvinguda a la muntanya de les Oliveres, amb branques d'oliveres, que són símbol "vida". Dilluns, dimarts, dimecres Sants també hi ha processons, encara que de menor importància. 

El Dijous Sant: té lloc l'últim sopar, en què Jesús va ser venut i traït per Judes. En ella va quedar instituïda l'Eucaristia. 

El Divendres Sant: commemora la Passió (el calvari) i mort de Jesús, després d'haver arrossegat la creu pels carrers i finalment, ser crucificat. 

El Dissabte Sant: descans de Crist en el sepulcre. Els feligresos preguem ia Jesús i l'acompanyem en el seu descans. A la nit se celebra la Vetlla Pasqual i commemora la resurrecció del Senyor.

El Diumenge de Pasqua: o de Resurrecció del Senyor. 

El Dilluns de Pasqua: es commemora la Resurrecció del Senyor.

Les processons a Catalunya

Es solen fer processons, viacrucis i desfiles. 

Les processons (incloem aquí també els viacrucis i les desfilades de soldats romans -armats, manaies- o altres elements) són manifestacions de la cultura popular religiosa, abundants en l'àmbit catòlic, en les quals una imatge d'un sant, la Mare de Déu o de Jesús, sols o representant una escena, que són portats en un lloc de culte (ermita, església). Si bé el seu origen és a l'Edat Mitjana, la seva proliferació es deu al Concili de Trento.

Després del Concili Vaticà II, la celebració de processons va anar decaient fins a la seva pràctica desaparició. Als anys vuitanta es viu una revifalla del fenomen, amb la recuperació de moltes processons i amb la incorporació de noves advocacions provinents d'altres llocs d'Espanya, a causa de la immigració. Fonamentalment, les processons tenen lloc durant la Setmana Santa, on s'hi representen imatges de la Passió, Mort i resurrecció de Jesucrist.

La Passió

Son representacions teatrals de la vida, la mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis. Als països catalans les primeres res representacions es remunten al segle XV. En aquestes representacions s'hi barreja avantguarda i tradició, aspecte que fa de les passions un muntatge teatral original, impactant i sorprenent.

Les representacions de la Passió tendeixen a un format espectacular per arribar a tot tipus de públic: religiós, turístic i teatral.

Els llocs on es solen festejar més és en: Barcelona, Tarragona, Reus i Mataró.

les processons a Espanya

MANIFESTACIONS QUE TENEN RELACIÓ AMB LA SETMANA SANTA

La Dansa de la Mort  es un transcurs de la processió que es fa a Veges. en aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d'un tambor, colcats en forma de creu i con un conjunt de persones que la companyen, les quals amb  torxes, il · luminen el quadre i aporten l'aire tètric que dóna sentit.
El cos principal de la Dansa de la Mort està format per dos Adults i tres nens.
La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens causa la mort (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).

D’on ve la tradició del dia del pare?

El dia 19 de març se celebra la festivitat del dia del Pare i també el dia de Sant Josep. La festivitat del Pare té com origen l’any 1948, quan la professora Manuela Vicente Ferrero, coneguda com la Nely, va decidir organitzar a la seua escola una jornada de reconeixement als pares de les seues alumnes, que estaven una mica gelosos del dia de la mare.
Incloïa celebració a l’església, obsequis de les xiquetes als pares, poesies, balls… van ser les seues conviccions religioses qui li feren celebrar la festa al dia de Sant Josep, considerat com model de pare de família, humil i treballador.

Va ser en 1951 quan aquella idea es va tenir transferència nacional. Llavors la ràdio va fer d’altaveu, a través d’una entrevista al programa “Última hora d’actualitat”, explica als oients la història d’aquell dia, fent-se una campanya de ràdio i premsa que posteriorment va ser assumida pels comerciants.

En altres països el dia del Pare se celebra en altres dies de l’any. Generalitzant podríem dir que aquest dia es commemora la paternitat i la influència de l’home en la vida dels seus fills i que complementa al dia de la mare i del xiquet.

LA QUARESMA

La quaresma i el carnaval estan històrica i sociològica-ment vinculats entre si. La quaresma es un període que dura 40 dies marcats per la preparació a la celebració de Pasqua i la Passió de Jesús. El carnaval neix associat a la quaresma. Ja que durant la quaresma s'havien de suprimir totes les activitats de divertiment, el carnaval és una concentració d'activitats lúdiques. Com si es volgués arribar en tres dies a aquest saturació de festa i diversió, que no les trobés a faltar durant els 40 dies següents. Va ser així com es va introduir una altra celebració de signe exactament contrari al de la quaresma: el carnaval.

A mida que la gent ha deixat de creure, el carnaval i la quaresma s'han independitzat l'un d'altra.  No obstant, això permet col·locar cada cosa al seu lloc, donar-li a cada esdeveniment el seu propi significat. El carnaval tot i tenir el seu origen en la cronologia del calendari litúrgic, donades les seves característiques de gresca i diversió, ha pogut perdurar en la societat secularitzada desconnectat dels seus orígens.

Hem heretat la tradició de vincular la quaresma amb privacions de tipus corporal: el dejuni i l'abstinència, la supressió de festejos sorollosos. Tot això són respectables tradicions heretades.
No cal que estigui centrada en la privació de certs aliments o en mortificacions de tipus corporal, sinó en la conversió interior, assumint en el nostre procedir els valors i criteris d'elecció proposats pel propi Jesús.

La quaresma és el període del temps litúrgic destinat per l'església Catòlica Romana i l'Església ortodoxa per a la preparació de la festa de Pasqua. La quaresma comença el Dimecres de Cendra i acaba abans de la Missa del Sopar del Senyor del Dijous Sant. Vindrien a ser 40 dies de preparació per a la Pasqua. La durada de quaranta dies prové de diverses referències bíbliques i simbolitza entre altres coses, la retirada de Jesús 40 dies al desert previ al seu ministeri. Al llarg d'aquest temps, els fidels catòlics estan cridats a reforçar la seva fe mitjançant diversos actes de penitència i reflexió. La Quaresma té cinc (5) diumenges més el Diumenge de la Passió o de Rams (sis en total), en les lectures dels temes de la conversió, el ​​pecat, la penitència i el perdó, són dominants. No és un temps trist, sinó més aviat meditatiu i recollit. És, per excel · lència, el temps de conversió i penitència de l'any litúrgic.

El Dimecres de Cendra, l'anterior al primer diumenge de Quaresma es realitza el gest simbòlic de la imposició de cendra al front dels fidels catòlics. La cendra representa la destrucció dels errors de l'any anterior en ser aquests cremats.

Carnaval

La celebració del Carnaval té el seu origen probable en festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el Déu del vi, les saturnals i les lupercals romanes, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. 

Segons alguns historiadors, els orígens de les festes de Carnaval es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5,000 anys, amb celebracions similars en l'època de l'Imperi Romà, des d'on es va difondre el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels els navegants espanyols i portuguesos que ens van colonitzar a partir del segle XV.

El Carnaval " Cristià"

La celebració del Carnaval és una de les festes més populars. Se celebra en els països que tenen tradició cristiana, precedint a la quaresma . En general , en molts llocs se celebra durant tres dies , i se'ls designa amb el nom de carnestoltes, i són els tres dies anteriors al Dimecres de Cendra, que és el dia en què comença la quaresma en el Calendari Cristià.

Se suposa que el terme carnaval prové del llatí medieval " carnelevarium ",que significava " treure la carn " i que es referia a la prohibició religiosa de consum de carn durant els quaranta dies que dura la quaresma.

Hi ha països en què es comença la celebració del carnaval en diferents dates, com en alguns llocs d'Alemanya en què s'inicia l'11 de l'11 a les 11 hores 11 minuts. O n'hi ha que ho comencen així que acaba l'Epifania, el 6 de gener. En altres llocs és tradicional començar el dijous anterior al Dimecres de Cendra, i ho denominen Dijous Gras, com succeeix a Itàlia .

En certs països en què el Carnaval està molt arrelat com celebració popular, i ja allunyada del seu significat religiós, allarguen les celebracions als caps de setmana del mes de febrer i de vegades el primer cap de setmana de març.

El Carnaval a l'edat mitjana i en a els Temps de la Colònia 

A l'Edat Mitjana, tan inflexible en a els dejunis, abstinències i quaresmes, i amb persecucions als  que no respectaven els normes religioses; però, va renéixer el carnaval i és va continuar la tradició Fins a l'actualitat en molts llocs del món. En aquesta època, es celebrava amb jocs, Banquets, balls i Diversions en general, con Molt menjar i Molta Beguda, per tal d'enfrontar l'abstinència amb el cost ben enfortit i preparat. 

A l'Espanya de l'època de la Conquesta i la Colònia ja era costum Durant el regnat dels Reis Catòlics disfressar-se en determinats dies per tal de fermentació bromes a a els llocs Públics. Més trigar, en 1523, Carles I va dictar Una Llei prohibint els Màscares i emmascarats. De la mateixa manera, Felip II también va durar a Terme 1 prohibició sobre Màscares. Va ser Felip IV, qui va restaurar l'esplendor de les Màscares.

El Carnaval en els Temps Moderns

Avui en dia , hi ha llocs cèlebres pels seus festejos tradicionals i espectaculars, que atreuen al turista i l'amant dels costums de cada lloc, com ho són el Carnaval de Rio, el de Santa Cruz de Tenerife, el d'Oruro a Bolívia, el de Corrents a Argentina i el de República Dominicana, amb les seves diferents expressions, des del Vegano fins al de Sant Domingo.

Se celebra en els diferents llocs de formes similars, ja que sempre es presencien desfilades de carrosses, comparses formades per grups de màscares o ballarins vestits amb un mateix estil que caracteritza cadascuna d'elles, màscares representant a diferents personatges reals o al·legòrics, així com balls de disfresses i diversió amb cotilló, típic d'aquesta data.

En alguns llocs s'estila que les màscares persegueixin els vianants amb bufetes que s'utilitzen per espanten, donar cops no massa forts, o fer riure, en altres llocs és típic l'ús de serpentines, paper picat, escuma molesta, i fins mullar amb aigua, en poms, globus i recipients .

El antifaç modern és un vestigi de les festes de Bacus i Cibeles .



Carnaval barranquilla

Article d'opinió

És evident  el benefici que han comportat les xarxes socials, en l'aspecte de la facilitat que aporten per a la comunicació intercontinental. Per principi les noves generacions, no aconsegueixen desenganxar-se del seient enfront del monitor del seu ordinador, altres no s'enlairen els seus dits dels seus mòbil, perdent no només temps d'interacció real amb humans tangibles, especialment els seus familiars, sinó també postergant les seves tasques, i estudis per preferir seguir obsessivament la menor ximpleria que aparegui en alguna d'aquestes xarxes socials, arribant en la majoria dels casos a caure en la compulsió i obsessió, llavors es parla ja d'addicció a les xarxes socials. Aquesta malaltia augmenta enormement, i milers de persones perden no només matèries escolars, algunes l'any escolar per complet, i fins i tot el treball, quan desatenen íntegrament els seus deures per atendre qualsevol novetat en elles, encara que sigui una cosa totalment absurd. D'altra banda, també augmenten els casos de joves agredits per altres usuaris, qui els assetgen i pugen fotos o vídeos humiliants dels seus incautes víctimes. Els que les més de les vegades donen informació privada a qualsevol que vulgui interactuar amb elles, sempre sense pensar abans, i només s'assabenten del vídeo o foto, quan un altre conegut els mana la informació. És llavors que s'adonen del seu error, però massa tard, la seva imatge aquesta danyada i és gairebé impossible d'esborrar l'Internet. Per això és millor fer servir les xarxes socials, només per al que van ser fetes, però cuidant no caure en l'addicció ni descuidar els estudis. Poden ser molt entretingudes, però al final, hi ha el món real, i per sobreviure-hi calen coneixements real, fora de la realitat virtual.

Xarxes Socials

Podem viure sense Xarxes Socials?
Informació immediata a l'instant
Publicacions a Facebook , Twiter.. per part de persones famoses
Grans adicions

Historia
Fa uns 60 anys, boca a boca del carrer.
Avui dia, informació  instantània
web 1.0 - DoubleClick
web 2.0 - Wikipedia

Xarxes socials: Facebook, Twiter, Tuenti..

Addicions
Una addició és una inclinació , una obsessió o una dependència física o psicològica excessiva:  drogues, videojocs, el joc ...
Addicions relacionades amb xarxes socials: " Addicions a les Noves Tecnologies ".

Desvincular-se de les Xarxes Socials:

1. Desactivar les notificacions per email
2. Esborrar el mur
3. Instal·lar un "plugin" de limitació de temps
4. Usar grups privats de Facebook amb els amics i la família
5. Esborrar a alguns "amics"
6. Desconnectar-se del xat

Centre especialitzats:

• Narconon Mediterráneo ( Sevilla )
• SOPTT ( Barcelona )
• Centre d'addicions extremes ( Xina )

Casos reals d'impactes social 

Festa descontrolada per culpa de Facebook

Xarxes Socials més utilitzades:

Facebook
Whatsapp
Twiter
Linkedln
Weibo
Vk
Pinterest
Badoo

Facebook

El creador de Facebook és Mark Zuckerberg , estudiant de la Universitat Harvard . La companyia té les seves oficines centrals a Palo Alto , Califòrnia.

La idea de crear una comunitat basada en la web en què la gent compartís els seus gustos i sentiments no és nova . Ja David Bohnett , creador de Geocities , l'havia incubat a finals dels anys 1980 . Geocities va tenir èxit en els 1990 , el 1998 va ser el tercer lloc més vist a la Web,

però no va aconseguir consolidar-se després que fos adquirit per Yahoo! .

Facebook competeix per obrir-se espai entre empreses d'èxit com Google i MySpace , de manera que s'enfronta a grans desafiaments per aconseguir créixer i desenvolupar-se. Una de les estratègies de Zuckerberg ha estat obrir la plataforma Facebook a altres desenvolupadors .

La fortalesa de la xarxa social Facebook radica en els 500 milions d'usuaris que ha creat ,

basada en connexions de gent real . Entre els anys 2007 i 2008 es va posar en marxa Facebook en espanyol , estenent als països de Llatinoamèrica . Gairebé qualsevol persona amb coneixements informàtics bàsics pot tenir accés a tot aquest món de comunitats virtuals .

 1060 milions de usuaris.

Whatsapp

WhatsApp és una aplicació de missatgeria multiplataforma de pagament que permet enviar i rebre missatges mitjançant internet de manera econòmica, complementat serveis tradicionals de missatges curts o sistema de missatgeria multimèdia. A més d'aprofitar de la missatgeria bàsica, els usuaris poden crear grups i enviar entre ells un nombre il · limitat d'imatges, vídeos i missatges d'àudio. 

L'aplicació està disponible per als sistemes operatius iOS, Android, Windows Phone, BlackBerry OS, Symbian, i Asha (abans anomenat S40) de Nokia. . No hi ha versions per a Windows, Mac, Linux o com a web-app. No obstant això, emuladors d'Android per a PC permeten executar WhatsApp a Windows, Mac o un navegador web. 

Per a desembre de 2013, el nombre d'usuaris actius va arribar als 400 milions. 

El 21 gener 2014 va trencar novament el rècords de missatge diaris sent la xifra de 54 mil milions de missatges circulant diàriament per aquest servei.

400 millones de usuarios

Linkedin

LinkedIn és un lloc web orientat a negocis, va ser fundat el desembre de 2002 i llançat al maig de 20031 (comparable a un servei de xarxa social), principalment per xarxa professional. Va ser fundada per Reid Hoffman, Allen Blue, Konstantin Guericke, Eric Ly i Jean-Luc Vaillant. 

A l'octubre de 2008, tenia més de 25 milions d'usuaris registrados estenent-se a 150 indústries. Al març de 2013, disposa de més de 200 milions d'usuaris registrats, 4 de més de 200 països, que abasten totes les empreses de la llista de la revista Fortune de les 500 majors empreses nord-americanes. És seguida en un llunyà segon lloc per Viadeo. 

El 19 de maig de 2011 es va convertir en la primera xarxa social nord-americana a posar accions a la borsa de valors, amb un preu inicial d'US $ 45. L'acollida de la xarxa social per part dels inversors va ser tal que les seves accions van pujar 109%, fins als 94 dòlars i la seva suma borsari va arribar als 8.900 milions de dòlars a Wall Street.

259 millones de usuarios 

Twitter

Twitter és un servei de microblogging , amb seu a San Francisco , Califòrnia , amb filials a San Antonio ( Texas ) i Boston ( Massachusetts ) als Estats Units . Twitter, Inc va ser creat originalment a Califòrnia , però està sota la jurisdicció de Delaware des 2007.7 Des que Jack Dorsey el va crear al març de 2006 , i el va llançar al juliol del mateix any , la xarxa ha guanyat popularitat mundialment i s'estima que té més de 200 milions d'usuaris , generant 65 milions de tuits al dia i maneja més de 800.000 peticions de cerca diarias.1 Ha estat anomenat com el " SMS d'Internet" .8 Entre els seus usuaris es destaquen grans figures públiques, com el president de els Estats Units Barack Obama , actors com Ashton Kutcher , i músics com Lady Gaga , Katy Perry , entre d'altres.

La xarxa permet enviar missatges de text pla de curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters , anomenats tweets , que es mostren a la pàgina principal de l'usuari . Els usuaris poden subscriure als tuits d'altres usuaris - a això se'n diu "seguir " i als usuaris abonats se'ls crida " seguidors ", 9 " followers " i de vegades tweeps10 ( ' Twitter ' + ' peeps ' , seguidors novells que encara no han fet molts tweets ) . Per defecte , els missatges són públics , podent difondre privadament mostrant-los únicament a uns seguidors determinats . Els usuaris poden tuitejar des del web del servei , amb aplicacions oficials externes ( com per a telèfons intel · ligents) , o mitjançant el Servei de missatges curts ( SMS ) disponible en certs países.11 Si bé el servei és gratis , accedir-hi via SMS comporta suportar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil .

 100 millones de usuarios 


Skipe

Skype és una xarxa de telefonia per Internet, fundada per Niklas Zennström i Janus Friis, els creadors de Kazaa, el 2003.

El codi i protocol d'Skype són tancats i protegits, però els usuaris interessats poden descarregar gratuïtament l'aplicació del lloc oficial. Els usuaris d'Skype poden parlar entre ells gratuïtament. L'aplicació també inclou un servei anomenat SkypeOut que permet els usuaris trucar a telèfons convencionals, però aquest servei no és gratuït. Les tarifes oscil·len entre els 0,017€ i els 1,01€ al minut (per a les illes Niue), depenent de si les trucades són a un telèfon fix, a un mòbil, o a països amb alguna peculiaritat geopolítica .

280 millones de usuarios

Evangelis sinòptics

El terme evangelis sinòptics és utilitzat per fer referència atres dels evangelis canònics,en concret els de Mateu,Marc i Lluc,entre els quals hi ha grans afinitats.

Les similituds entre els sinòptics van suscitar l'anomenat problema sinòptic, és a dir, la qüestió sobre quina relació hi ha entre ells. Existeixen diverses hipòtesis que intenten contestar a aquesta pregunta. Actualment la més acceptada és la teoria de les dues fonts, segons la qual els evangelis de Mateu i de Lluc es van basar en el de Marc i en una altra font desconeguda, anomenada font Q (per Quelle, font en alemany), consistent sobre tot en dites de Jesús.

Per què es diu evangeli sinòptics?

Són anomenats sinòptics perquè tenen el mateix esquema literari  i perquè contenen moltes coses en comú, per aixó és possible obtenir una visió en conjunt dels textos aportats, aquests tres evangelis poden ser disposats per a ser "vistos junts"

Enllaç al power point Perquè no estudien els estudiants¿?

La candelera

¿Qué se celebra el día de la Candelera?

El dos de febrero, día de la Candelera, se conmemora el día en que el Niño Jesus fue presentado por sus

padres según la costumbre judía; la celebración se realizara 40 días  después de la Navidad, marcando el fínal de periodo Navideño.

Por qué día de la candelaria?

Se celebra la aparición de la Virgen de la Candelaría ( imagen de madera con la forma de una mujer, que lleva recostado a un niño sobre su brazo derecho y en su mano izquierda una candela o vela ) La tradición es bendecir velas y distribuirlas entre los adoradores. 

Origen de la celebración 

• Se pedía a las madres jusías presentar a su primogénito varón 40 días después de su naciento cuando la madre  había eliminado cualquier rastro de sangre producto del parto.
• Jesús fue presentado por sus padres el 2 de febrero, cumpliéndose el lapso desde su nacimiento.
• Después la celebración se une a ritos prehispánico, la fe hebrea, cristiana y otros cultos. 

Religiosa

Las personas que arrullaron al niño en 25 de diciembre, deben llevar a vestir las imágenes y figuras del Niño Jesús y después a bendecir a la iglesia, lo que se vuelve una relación de compadrazgo.

Indígena

Se llevan a bendecir ls mazorcas que servirán de semillas en la próxima siembra.

Popular

A las personas que les tocó el " niño " de la Rosca de Reyes el 6 de enero, se les obliga a invitar a sus amigos atole y tamales el 2 de febrero.

Nadal

La despesa mitjana per consumidor per Nadal ha sigut de 46

euros menys que el 2011 i 300 menys que el 2008.
L'estudi elaborat per FUCI es realitza mitjançant enquestes i a  partir de aquesta data, les despeses mitjà per consumidor s'ha reduït en 300 euros, és a dir, un 49%.

Cada consumidor han consumit uns 514 euros de mitjana: 
Han destinat   191 euros a alimentació, 163 a regals i juguines, 82 a loteria i 78 euros a oci.

Recorregut pel Barri Gòtic

El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. L'estructura del barri va romandre gairebé intacta fins al segle XIX, quan s'enderroquen les antigues muralles medievals i es transformen els cementiris parroquials en places públiques.

Comencem el recorregut per Les Rambles al costat de la plaça Catalunya:

La Rambla de Barcelona és el carrer més coneguda i transitada de la ciutat. És l'artèria principal del barri antic, que connecta Plaça Catalunya amb el port i el Monument de Colom.

No hi ha res que no puguis trobar a la Rambla: comerços, quioscos oberts les 24 hores, flors, animals de companyia, bars i restaurants mítics.

Continuem baixant la Rambla fins al carrer de Portaferrissa, a mà esquerra:

Aquesta va ser una de les portes d'entrada a la ciutat medieval emmurallada, i el seu nom es deu a la barra de ferro que s'usava per mesurar si cabien els carros per l'antiga porta. Una decoració ceràmica sobre la font que hi ha al principi del carrer ens recorda com va ser la muralla i la porta en què ens trobem en l'Edat Mitjana.

Pren el carrer Petritxol fins a la Plaça del Pi, aquí trobaràs Santa Maria del Pi una preciosa església gòtica dedicada a la Verge:

Malgrat tractar-se d'un temple d'una sola nau aconsegueix la mateixa sensació de verticalitat i diafanitat que qualsevol altra església gòtica. Aquesta sensació de verticalitat interior s'aconsegueix també gràcies a la gran lluminositat que aporten les coloristes vidrieres.

Continuant carrer fins al final arribem a la Plaça Nova, el lloc en què s'ubica la Catedral de Barcelona:

L'actual Catedral de Barcelona es va construir sobre les restes d'basíliques anteriors, de manera que l'església ha estat realitzada en diferents estils artístics al llarg dels segles. Els seus orígens es remunten a les primeres èpoques del cristianisme. Malgrat això, la major part de l'estructura conservada data del segle XIII, quan es va iniciar la construcció gòtica de la basílica.

Cal destacar que la seva façana correspon però a l'estil neogòtic, ja que es va construir a finals del segle XIX.

A més de la Catedral, hi ha dos edificis més destacables en aquesta plaça: mirant a la Catedral a mà esquerra, La Pia Almoina del segle XV, institució que oferia menjar i ajuda als pobres, avui alberga el Museu Diocesà.

A mà dreta de la Seu, ​​el Palau Episcopal la façana és posterior (neoclàssica) però que encara conserva una galeria del segle XIII a la primera planta.




Toma ahora la calle del Bisbe. A mano izquierda, la calle de Santa Llúcia, que te muestra en su lado derecho la Capella de Santa Llúcia:

Los elementos que lo hacen especial son varios. En primer lugar, se trata de uno de los no más de 30 vestigios románicos que se encuentran dispersos por la ciudad. Pero, además, es una de lasobras románicas mejor conservadas de la ciudad. El edificio es muy sencillo: su interior es reducido, con una sola nave cubierta por una bóveda de cañón apuntada; en el exterior, destacan la espadaña que corona la fachada, y la portada que consta de 4 archivoltas y columnas, capiteles e impostas, todo ello profusamente decorado.

Seguint pel mateix carrer del Bisbe, trobaràs El Palau de la Generalitat, que conserva en aquest tram la façana original gòtica, del segle XV.







A la meitat del carrer destaca un pont amb un preciós balcó d'inspiració gòtica:

En realitat és un arc neogòtic (data de 1928) que uneix la seu del Govern (al Palau de la Generalitat) amb un edifici de caràcter religiós, la Casa dels Canonges.

Sortint per la porta que dóna al carrer del Bisbe, pren la petit carrer situada just al davant i que segueix cap avall, carrer de Sant Sever. És un dels racons més bonics de la ciutat: la plaça de Sant Felip Neri:

Arribaràs a un dels racons més bonics de tota la ciutat, és tracta d'una petita plaça amb una font al centre.

Sortir per l'altre carrer que dóna a la plaça, el carrer de Montjuïc del Bisbe, s'arriba un altre cop al carrer del Bisbe. Direcció de la catedral, i pel carrer de Santa Llúcia.
En el seu costat esquerre La Casa de l'Ardiaca, antiga residència noble del segle XV:

Aquesta és la primera de les residències de membres de diferents jerarquies religioses.Su patio interior es uno de los rincones más bonitos de la zona, y al final del mismo verás parte de la muralla romana del siglo I a.C. 

Passat el primer tram del carrer, a mà esquerra veuràs una altra d'aquestes residències religioses: la Casa dels Canonges, iniciada al segle XIV i acabada al XVI i actual seu de la Vicepresidència del Govern català.

Després de l'anterior casa, carrer Paradís a mà dreta, aquí es descobreixen les quatre impressionants columnes i el basament del que va ser el Temple d'August en època romana.

Envoltar la catedral, que queda a l'esquerra. Recorre els seus murs fins a la plaça de Sant Iu. En aquesta placeta sempre es col·loquen músics de carrer, pel que té molt d'encant.

És deixa enrere la plaça i segueix fins al carrer Baixada de Santa Clara. es troba amb la Plaça del Rei, un lloc emblemàtic de la ciutat:

Aquesta plaça conserva sota els seus peus les restes del que va ser la ciutat romana de Barcino, que pots veure el Museu d'Història de la Ciutat; i impressionants vestigis de la ciutat medieval a la part superior. Va ser el centre del poder reial a la Barcelona medieval.

Aquí veuràs des del centre de la plaça i davant teu:

El Palau Reial Major,  d'ell destaca el Saló del Tinell, que va ser la Sala del Tron i una maqueta en el seu interior t'ajudarà a entendre com era la Barcelona medieval.

A la dreta del palau, la capella reial de Santa Àgata, construïda al segle XIV pel rei Jaume II, sobre l'antiga muralla romana.

Al costat esquerre del palau, gairebé annex a ell: el Mirador del Rei Martí, una torre-mirador del segle XVI des de la qual els reis podien veure el mar i els seus dominis.

Al seu costat el Palau del Lloctinent, palau del segle XVI havia de ser la seu del virrei, i va ser finalment seu de la Inquisició, entre altres funcions. Avui alberga l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Pren el carrer del Veguer fins Llibreteria, agafa aquesta última i segueix-fins a la plaça de Sant Jaume:

Avui és la seu de l'Ajuntament de Barcelona i del govern de la Generalitat de Catalunya. Va ser el Fòrum o centre públic i polític en època romana, i per descomptat, en època medieval.

El Palau de la Generalitat va ser construït en estil gòtic, encara que la façana principal que dóna a la plaça és d'època renaixentista, i va ser projectada pel mestre català Pere Blai.

Conserva la façana gòtica, en la ja comentada carrer del Bisbe.

Des d'aquí torça pel primer carrer a mà esquerra, el carrer d'Hèrcules, que et condueix directament a la Plaça Sant Just i Pastor, que van ser uns germans màrtirs del segle IV:

 Su fuente es la más antigua de la ciudad, y la plaza sobre la que se alza su iglesia del siglo XIII fue el antiguo cementerio de la parroquia. És una de les esglésies més antigues. Conserva capitells bizantins reutilitzats com piques baptismals, que pertanyien a una basílica anterior, d'època visigòtica. Si et fixes bé, descobriràs en un d'ells l'anagrama de Barcelona en grec.

I aquí acaba el recorregut pel barri gòtic. :)

Temps de Nadal i la seva simbologia

El Nadal és un temps de celebració del naixement de Jesús, que abasta des de la nit de Nadal del 24 de desembre fins a la festa del Baptisme del Senyor. La precedeixen quatre setmanes de preparació (Advent). El cor d'aquestes festes és la Solemnitat del 25 de desembre, Nadal.

Simbologia

Betlem

La història del pessebre es remunta a l'any 1223, quan sant Francesc d'Assís, per facilitar la comprensió del Nadal a la gent senzilla de Greccio (Itàlia), va representar el Naixement de Jesús en un estable veí al seu convent: el Nen, la Mare de Déu, Sant Josep i els pastors eren personatges reals, com reals van ser el bou, la mula i les ovelles.

Nadales

Els Àngels van entonar el primer càntic de Nadal a l'anunciar el naixement de Jesús als pastors: Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes que estima el Senyor. Des de llavors s'han compost innombrables himnes i cançons de Nadal.

Regals
És costum molt antic portar un present al nen nounat o als seus pares. Els pastors de Betlem portarien una petita ovella, o el seu sarró amb menjar i roba. A més, dies després, des de l'Orient van arribar els Mags que van presentar els seus dons d'or, encens i mirra. Nadal és temps de regals: d'aquesta manera imitem a Déu, que es regala a si mateix.

Reunions familiars

El sopar de Nadal i el dinar de Nadal solen ser tradicionals trobades familiars per celebrar el naixement de Jesús.

Arbre

Diu un antic salm: Que ballin de goig els arbres del bosc, davant del Senyor que fa la seva entrada. Els arbres són els representants més nobles del regne vegetal, i la seva al·legòrica dansa al so del vent manifesta l'alegria de tota la creació pel naixement de Jesús.

Temps d'advent i la seva simbologia

L'Advent és el començament de l'Any Litúrgic, comença el diumenge més proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Són els quatre diumenges anteriors al Nadal. 

El terme "Advent" ve del llatí adventus, que significa vinguda, arribada. El color usat en la litúrgia de l'Església durant aquest temps és el morat. Amb l'Advent comença un nou any litúrgic a l'Església. El sentit de l'Advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.

Es pot parlar de dues parts de l'Advent:

primera Part

Des del primer diumenge al dia 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant a la vinguda del Senyor al final dels temps;

Segona Part

Des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist en les història, el Nadal.

Les lectures bíbliques d'aquest temps d'Advent estan preses sobretot del profeta Isaïes, també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Esglésies ofereix als fidels per preparar la vinguda del Senyor Jesús.

Simbologia

La corona

La corona és un símbol antic de múltiples significats. Els nostres avantpassats del nord d'Europa, que temien com els romans, que el sol desaparegués per sempre, adornaven les seves llars a l'hivern amb corones compostes de fulles verdes. les corones rodones evocaven així al sol i anuncien el seu retorn. El cercle recorda que el temps de les festes ens ve cada any, i d'aquesta manera es va convertir en el símbol de la vida eterna.

Les espelmes                                                 La seva presència és el símbol de la llum en la fe cristiana que ens transmet l'esperança de la pau. Abans de l'era cristiana era ja font de llum i d'alegria, de consol i solemnitat.










La decoració

Hi ha tres elements que constitueixen la base de les decoracions tradicionals: són la

llum, la verdura i la fruita. Segons els països, s'afegeixen altres. La verdura és símbol del poder de la vida. Davant la neu i el fio ella és la fe en la immortalitat. La utilització dels grans (llavors), fruits i llegums posa en relleu el poder simbòlic de l'esperança en una vida nova.