Setmana Santa

Durant la Setmana Santa se celebra la culminació de la salvació de Déu, a través del seu fill Jesucrist i l'inici de la Nova Aliança entre Déu i l'Home. La Setmana Santa commemora la passió, la mort i la resurrecció de Jesús, a través dels passos de la processó s'escenifiquen aquests últims moments en la vida de Jesús i la seva Resurrecció.

La festa comença el Diumenge de Rams (Diumenge abans del Dijous Sant): commemora l'entrada a Jerusalem de Jesús. El poble li dóna la benvinguda a la muntanya de les Oliveres, amb branques d'oliveres, que són símbol "vida". Dilluns, dimarts, dimecres Sants també hi ha processons, encara que de menor importància. 

El Dijous Sant: té lloc l'últim sopar, en què Jesús va ser venut i traït per Judes. En ella va quedar instituïda l'Eucaristia. 

El Divendres Sant: commemora la Passió (el calvari) i mort de Jesús, després d'haver arrossegat la creu pels carrers i finalment, ser crucificat. 

El Dissabte Sant: descans de Crist en el sepulcre. Els feligresos preguem ia Jesús i l'acompanyem en el seu descans. A la nit se celebra la Vetlla Pasqual i commemora la resurrecció del Senyor.

El Diumenge de Pasqua: o de Resurrecció del Senyor. 

El Dilluns de Pasqua: es commemora la Resurrecció del Senyor.

Les processons a Catalunya

Es solen fer processons, viacrucis i desfiles. 

Les processons (incloem aquí també els viacrucis i les desfilades de soldats romans -armats, manaies- o altres elements) són manifestacions de la cultura popular religiosa, abundants en l'àmbit catòlic, en les quals una imatge d'un sant, la Mare de Déu o de Jesús, sols o representant una escena, que són portats en un lloc de culte (ermita, església). Si bé el seu origen és a l'Edat Mitjana, la seva proliferació es deu al Concili de Trento.

Després del Concili Vaticà II, la celebració de processons va anar decaient fins a la seva pràctica desaparició. Als anys vuitanta es viu una revifalla del fenomen, amb la recuperació de moltes processons i amb la incorporació de noves advocacions provinents d'altres llocs d'Espanya, a causa de la immigració. Fonamentalment, les processons tenen lloc durant la Setmana Santa, on s'hi representen imatges de la Passió, Mort i resurrecció de Jesucrist.

La Passió

Son representacions teatrals de la vida, la mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis. Als països catalans les primeres res representacions es remunten al segle XV. En aquestes representacions s'hi barreja avantguarda i tradició, aspecte que fa de les passions un muntatge teatral original, impactant i sorprenent.

Les representacions de la Passió tendeixen a un format espectacular per arribar a tot tipus de públic: religiós, turístic i teatral.

Els llocs on es solen festejar més és en: Barcelona, Tarragona, Reus i Mataró.

les processons a Espanya

MANIFESTACIONS QUE TENEN RELACIÓ AMB LA SETMANA SANTA

La Dansa de la Mort  es un transcurs de la processió que es fa a Veges. en aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d'un tambor, colcats en forma de creu i con un conjunt de persones que la companyen, les quals amb  torxes, il · luminen el quadre i aporten l'aire tètric que dóna sentit.
El cos principal de la Dansa de la Mort està format per dos Adults i tres nens.
La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens causa la mort (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).

D’on ve la tradició del dia del pare?

El dia 19 de març se celebra la festivitat del dia del Pare i també el dia de Sant Josep. La festivitat del Pare té com origen l’any 1948, quan la professora Manuela Vicente Ferrero, coneguda com la Nely, va decidir organitzar a la seua escola una jornada de reconeixement als pares de les seues alumnes, que estaven una mica gelosos del dia de la mare.
Incloïa celebració a l’església, obsequis de les xiquetes als pares, poesies, balls… van ser les seues conviccions religioses qui li feren celebrar la festa al dia de Sant Josep, considerat com model de pare de família, humil i treballador.

Va ser en 1951 quan aquella idea es va tenir transferència nacional. Llavors la ràdio va fer d’altaveu, a través d’una entrevista al programa “Última hora d’actualitat”, explica als oients la història d’aquell dia, fent-se una campanya de ràdio i premsa que posteriorment va ser assumida pels comerciants.

En altres països el dia del Pare se celebra en altres dies de l’any. Generalitzant podríem dir que aquest dia es commemora la paternitat i la influència de l’home en la vida dels seus fills i que complementa al dia de la mare i del xiquet.

LA QUARESMA

La quaresma i el carnaval estan històrica i sociològica-ment vinculats entre si. La quaresma es un període que dura 40 dies marcats per la preparació a la celebració de Pasqua i la Passió de Jesús. El carnaval neix associat a la quaresma. Ja que durant la quaresma s'havien de suprimir totes les activitats de divertiment, el carnaval és una concentració d'activitats lúdiques. Com si es volgués arribar en tres dies a aquest saturació de festa i diversió, que no les trobés a faltar durant els 40 dies següents. Va ser així com es va introduir una altra celebració de signe exactament contrari al de la quaresma: el carnaval.

A mida que la gent ha deixat de creure, el carnaval i la quaresma s'han independitzat l'un d'altra.  No obstant, això permet col·locar cada cosa al seu lloc, donar-li a cada esdeveniment el seu propi significat. El carnaval tot i tenir el seu origen en la cronologia del calendari litúrgic, donades les seves característiques de gresca i diversió, ha pogut perdurar en la societat secularitzada desconnectat dels seus orígens.

Hem heretat la tradició de vincular la quaresma amb privacions de tipus corporal: el dejuni i l'abstinència, la supressió de festejos sorollosos. Tot això són respectables tradicions heretades.
No cal que estigui centrada en la privació de certs aliments o en mortificacions de tipus corporal, sinó en la conversió interior, assumint en el nostre procedir els valors i criteris d'elecció proposats pel propi Jesús.

La quaresma és el període del temps litúrgic destinat per l'església Catòlica Romana i l'Església ortodoxa per a la preparació de la festa de Pasqua. La quaresma comença el Dimecres de Cendra i acaba abans de la Missa del Sopar del Senyor del Dijous Sant. Vindrien a ser 40 dies de preparació per a la Pasqua. La durada de quaranta dies prové de diverses referències bíbliques i simbolitza entre altres coses, la retirada de Jesús 40 dies al desert previ al seu ministeri. Al llarg d'aquest temps, els fidels catòlics estan cridats a reforçar la seva fe mitjançant diversos actes de penitència i reflexió. La Quaresma té cinc (5) diumenges més el Diumenge de la Passió o de Rams (sis en total), en les lectures dels temes de la conversió, el ​​pecat, la penitència i el perdó, són dominants. No és un temps trist, sinó més aviat meditatiu i recollit. És, per excel · lència, el temps de conversió i penitència de l'any litúrgic.

El Dimecres de Cendra, l'anterior al primer diumenge de Quaresma es realitza el gest simbòlic de la imposició de cendra al front dels fidels catòlics. La cendra representa la destrucció dels errors de l'any anterior en ser aquests cremats.