A mida que la gent ha deixat de creure, el carnaval i la quaresma s'han independitzat l'un d'altra. No obstant, això permet col·locar cada cosa al seu lloc, donar-li a cada esdeveniment el seu propi significat. El carnaval tot i tenir el seu origen en la cronologia del calendari litúrgic, donades les seves característiques de gresca i diversió, ha pogut perdurar en la societat secularitzada desconnectat dels seus orígens.
Hem heretat la tradició de vincular la quaresma amb privacions de tipus corporal: el dejuni i l'abstinència, la supressió de festejos sorollosos. Tot això són respectables tradicions heretades.
No cal que estigui centrada en la privació de certs aliments o en mortificacions de tipus corporal, sinó en la conversió interior, assumint en el nostre procedir els valors i criteris d'elecció proposats pel propi Jesús.
La quaresma és el període del temps litúrgic destinat per l'església Catòlica Romana i l'Església ortodoxa per a la preparació de la festa de Pasqua. La quaresma comença el Dimecres de Cendra i acaba abans de la Missa del Sopar del Senyor del Dijous Sant. Vindrien a ser 40 dies de preparació per a la Pasqua. La durada de quaranta dies prové de diverses referències bíbliques i simbolitza entre altres coses, la retirada de Jesús 40 dies al desert previ al seu ministeri. Al llarg d'aquest temps, els fidels catòlics estan cridats a reforçar la seva fe mitjançant diversos actes de penitència i reflexió. La Quaresma té cinc (5) diumenges més el Diumenge de la Passió o de Rams (sis en total), en les lectures dels temes de la conversió, el pecat, la penitència i el perdó, són dominants. No és un temps trist, sinó més aviat meditatiu i recollit. És, per excel · lència, el temps de conversió i penitència de l'any litúrgic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario