Salomó és un personatge descrit en la Bíblia, tercer i últim rei de l'Israel unificat aconseguir regnar quaranta anys i el seu regnat quedaria situat entre els anys 970 i 930 a. C.
Se li atribueix la construcció del Temple de Jerusalem, i l'autoria del Llibre d'Eclesiastès, Llibre dels Proverbis i Cantar dels Càntics, tots aquests llibres recollits en la Bíblia. És el protagonista de moltes llegendes posteriors, com que va ser un dels mestres de la Càbala.
Salomo és un adolescent quan comença a regnar. Estima Jehovà i segueix el bon consell del seu pare David. Jehovà està content amb Salomó, i per això una nit li diu en un somni: «Salomó, què vols que et doni?».
Se li atribueix la construcció del Temple de Jerusalem, i l'autoria del Llibre d'Eclesiastès, Llibre dels Proverbis i Cantar dels Càntics, tots aquests llibres recollits en la Bíblia. És el protagonista de moltes llegendes posteriors, com que va ser un dels mestres de la Càbala.
Salomo és un adolescent quan comença a regnar. Estima Jehovà i segueix el bon consell del seu pare David. Jehovà està content amb Salomó, i per això una nit li diu en un somni: «Salomó, què vols que et doni?».
Aleshores, Salomó respon: «Jehovà, Déu meu, sóc molt jove i no sé fer de rei. Si us plau, dóna’m saviesa per governar bé el teu poble».
A Jehovà li agrada molt el que demana Salomó. Per això li diu: «Com que has demanat saviesa i no una vida llarga o riqueses, et faré més savi que cap altra persona que hagi viscut mai. Però també et donaré les coses que no m’has demanat, riqueses i glòria».
Poc temps després es presenten davant de Salomó dues dones amb un problema ben gros. Una de les dones explica: «Aquesta dona i jo vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un nen, i uns pocs dies després ella també va tenir un nen. Llavors una nit el seu fill va morir. Però mentre jo dormia, ella va posar el seu fill mort al meu costat i em va prendre el meu bebè. Quan em vaig despertar i vaig veure el nen mort, de seguida em vaig adonar que no era el meu».
Llavors l’altra dona crida: «No! El nen viu és el meu, i el mort és el seu!». La primera dona contesta: «No! El mort és el teu, i el viu és el meu!». Les dones discuteixen així. Què farà Salomó?
Demana una espasa i, quan la porten, diu: «Talleu el bebè en dos, i doneu-ne una meitat a cada dona».
«No!», crida l’autèntica mare. «Si us plau, no mateu el nen. Doneu-l’hi a ella!». Però l’altra dona diu: «Ni teu ni meu; que el tallin en dos».
Al final Salomó intervé: «No mateu el nen! Doneu-l’hi a la primera dona. Ella és la seva mare». Salomó ho sap perquè l’autèntica mare s’estima tant el nen que està disposada a donar-lo a l’altra dona perquè no el matin. Quan la gent sent com Salomó ha resolt el problema, s’alegra de tenir un rei tan savi.
Durant el regnat de Salomó, Déu beneeix el poble fent que la terra produeixi molt blat i ordi, raïm i figues, i altres aliments. La gent té roba molt maca i viu en bones cases. De totes les coses bones, n’hi ha de sobra per a tothom.
+(1).jpg)
