El 23 d'abril se celebra a Catalunya (Espanya) el dia de Sant Jordi, una festa popular en què es regalen llibres i roses, una barreja de tradicions i costums, algunes de les quals es remunten a l'edat mitjana.
El dia de Sant Jordi és també el Dia del llibre o Dia Internacional del llibre.
Sant Jordi, Sant Jordi en castellà, és el patró de Catalunya des 1456, i el d'Aragó, però també d'Anglaterra, Portugal, Bulgària, Etiòpia i Geòrgia. Es va fer famós a tota l'Europa Medieval gràcies als miracles que d'ell explicava la Llegenda Aurea, un compendi de vides de sants i màrtirs recollides pel monjo Jacobo de Vorágine al segle XIII, però se sap que ja era venerat quatre segles abans.
De la famosa gesta de Sant Jordi i el drac hi ha tantes versions com a llocs de veneració.
A Catalunya s'explica aquesta llegenda de Sant Jordi:
La vila de Montblanc estava sent terroritzada per un drac. La bèstia s'havia instal·lat a les afores del poble, infectant l'aire i l' aigua amb el seu alè pudent. En la seva recerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, de manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenir apartat. Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants. Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent. I una tarda l'escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Diuen altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.
Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va carregar contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa. La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per sorpresa dels pobladors de Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança. Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Diuen altres que un gran bassal de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses. Jordi, que és com es deia el cavaller , va obsequiar la princesa amb una d'aquestes roses.
Semblant gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat Mitjana , i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.
Patronatge
Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra,Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.
Quant a les relíquies del sant, en trobem a Alcoi, on es conserven dues falanges de la mà dreta del sant, Conques (a França) i Gènova, Venècia (San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro). De Venècia, una petita relíquia del crani fou cedida a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona.
També és el patró dels enginyers geòlegs d'Espanya.
No se celebra ja que diuen que "Se tiene que mantener una cierta racionalidad de las fiestas" i "porque no tiene raíz popular ni destaca ningún hecho importante".
Alguns voldrian cambiarlo per la segunda Pascua.
"La gente se escaquea un poco del trabajo porque hay ganas de ver el ambiente, pasear y comprar la rosa o el libro."
"Queremos ser respetuosos con la normativa, aunque se podría hacer algún retoque para cambiar estas reglas de juego para que las comunidades autónomas pudieran escoger más festivos", explica José Hallado.
