martes, 21 de enero de 2014

La candelera

¿Qué se celebra el día de la Candelera?

El dos de febrero, día de la Candelera, se conmemora el día en que el Niño Jesus fue presentado por sus
padres según la costumbre judía; la celebración se realizara 40 días  después de la Navidad, marcando el fínal de periodo Navideño.


Por qué día de la candelaria?

Se celebra la aparición de la Virgen de la Candelaría ( imagen de madera con la forma de una mujer, que lleva recostado a un niño sobre su brazo derecho y en su mano izquierda una candela o vela ) La tradición es bendecir velas y distribuirlas entre los adoradores. 


Origen de la celebración 

  • Se pedía a las madres jusías presentar a su primogénito varón 40 días después de su naciento cuando la madre  había eliminado cualquier rastro de sangre producto del parto.
  • Jesús fue presentado por sus padres el 2 de febrero, cumpliéndose el lapso desde su nacimiento.
  • Después la celebración se une a ritos prehispánico, la fe hebrea, cristiana y otros cultos. 

Religiosa
Las personas que arrullaron al niño en 25 de diciembre, deben llevar a vestir las imágenes y figuras del Niño Jesús y después a bendecir a la iglesia, lo que se vuelve una relación de compadrazgo.


Indígena

Se llevan a bendecir ls mazorcas que servirán de semillas en la próxima siembra.

Popular
A las personas que les tocó el " niño " de la Rosca de Reyes el 6 de enero, se les obliga a invitar a sus amigos atole y tamales el 2 de febrero.

miércoles, 15 de enero de 2014

Nadal


La despesa mitjana per consumidor per Nadal ha sigut de 46

euros menys que el 2011 i 300 menys que el 2008.
L'estudi elaborat per FUCI es realitza mitjançant enquestes i a  partir de aquesta data, les despeses mitjà per consumidor s'ha reduït en 300 euros, és a dir, un 49%.

Cada consumidor han consumit uns 514 euros de mitjana: 
Han destinat   191 euros a alimentació, 163 a regals i juguines, 82 a loteria i 78 euros a oci.

martes, 7 de enero de 2014

Recorregut pel Barri Gòtic

El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. L'estructura del barri va romandre gairebé intacta fins al segle XIX, quan s'enderroquen les antigues muralles medievals i es transformen els cementiris parroquials en places públiques.

Comencem el recorregut per Les Rambles al costat de la plaça Catalunya:

La Rambla de Barcelona és el carrer més coneguda i transitada de la ciutat. És l'artèria principal del barri antic, que connecta Plaça Catalunya amb el port i el Monument de Colom.
No hi ha res que no puguis trobar a la Rambla: comerços, quioscos oberts les 24 hores, flors, animals de companyia, bars i restaurants mítics.



Continuem baixant la Rambla fins al carrer de Portaferrissa, a mà esquerra:

Aquesta va ser una de les portes d'entrada a la ciutat medieval emmurallada, i el seu nom es deu a la barra de ferro que s'usava per mesurar si cabien els carros per l'antiga porta. Una decoració ceràmica sobre la font que hi ha al principi del carrer ens recorda com va ser la muralla i la porta en què ens trobem en l'Edat Mitjana.



Pren el carrer Petritxol fins a la Plaça del Pi, aquí trobaràs Santa Maria del Pi una preciosa església gòtica dedicada a la Verge:


Malgrat tractar-se d'un temple d'una sola nau aconsegueix la mateixa sensació de verticalitat i diafanitat que qualsevol altra església gòtica. Aquesta sensació de verticalitat interior s'aconsegueix també gràcies a la gran lluminositat que aporten les coloristes vidrieres.



Continuant carrer fins al final arribem a la Plaça Nova, el lloc en què s'ubica la Catedral de Barcelona:

L'actual Catedral de Barcelona es va construir sobre les restes d'basíliques anteriors, de manera que l'església ha estat realitzada en diferents estils artístics al llarg dels segles. Els seus orígens es remunten a les primeres èpoques del cristianisme. Malgrat això, la major part de l'estructura conservada data del segle XIII, quan es va iniciar la construcció gòtica de la basílica.
Cal destacar que la seva façana correspon però a l'estil neogòtic, ja que es va construir a finals del segle XIX.



A més de la Catedral, hi ha dos edificis més destacables en aquesta plaça: mirant a la Catedral a mà esquerra, La Pia Almoina del segle XV, institució que oferia menjar i ajuda als pobres, avui alberga el Museu Diocesà.

A mà dreta de la Seu, ​​el Palau Episcopal la façana és posterior (neoclàssica) però que encara conserva una galeria del segle XIII a la primera planta.




Toma ahora la calle del Bisbe. A mano izquierda, la calle de Santa Llúcia, que te muestra en su lado derecho la Capella de Santa Llúcia:


Los elementos que lo hacen especial son varios. En primer lugar, se trata de uno de los no más de 30 vestigios románicos que se encuentran dispersos por la ciudad. Pero, además, es una de lasobras románicas mejor conservadas de la ciudad. El edificio es muy sencillo: su interior es reducido, con una sola nave cubierta por una bóveda de cañón apuntada; en el exterior, destacan la espadaña que corona la fachada, y la portada que consta de 4 archivoltas y columnas, capiteles e impostas, todo ello profusamente decorado.



Seguint pel mateix carrer del Bisbe, trobaràs El Palau de la Generalitat, que conserva en aquest tram la façana original gòtica, del segle XV.







A la meitat del carrer destaca un pont amb un preciós balcó d'inspiració gòtica:

En realitat és un arc neogòtic (data de 1928) que uneix la seu del Govern (al Palau de la Generalitat) amb un edifici de caràcter religiós, la Casa dels Canonges.







Sortint per la porta que dóna al carrer del Bisbe, pren la petit carrer situada just al davant i que segueix cap avall, carrer de Sant Sever. És un dels racons més bonics de la ciutat: la plaça de Sant Felip Neri:

Arribaràs a un dels racons més bonics de tota la ciutat, és tracta d'una petita plaça amb una font al centre.



Sortir per l'altre carrer que dóna a la plaça, el carrer de Montjuïc del Bisbe, s'arriba un altre cop al carrer del Bisbe. Direcció de la catedral, i pel carrer de Santa Llúcia.
En el seu costat esquerre La Casa de l'Ardiaca, antiga residència noble del segle XV:

Aquesta és la primera de les residències de membres de diferents jerarquies religioses.Su patio interior es uno de los rincones más bonitos de la zona, y al final del mismo verás parte de la muralla romana del siglo I a.C. 

Passat el primer tram del carrer, a mà esquerra veuràs una altra d'aquestes residències religioses: la Casa dels Canonges, iniciada al segle XIV i acabada al XVI i actual seu de la Vicepresidència del Govern català.






Després de l'anterior casa, carrer Paradís a mà dreta, aquí es descobreixen les quatre impressionants columnes i el basament del que va ser el Temple d'August en època romana.








Envoltar la catedral, que queda a l'esquerra. Recorre els seus murs fins a la plaça de Sant Iu. En aquesta placeta sempre es col·loquen músics de carrer, pel que té molt d'encant.

És deixa enrere la plaça i segueix fins al carrer Baixada de Santa Clara. es troba amb la Plaça del Rei, un lloc emblemàtic de la ciutat:


Aquesta plaça conserva sota els seus peus les restes del que va ser la ciutat romana de Barcino, que pots veure el Museu d'Història de la Ciutat; i impressionants vestigis de la ciutat medieval a la part superior. Va ser el centre del poder reial a la Barcelona medieval.

Aquí veuràs des del centre de la plaça i davant teu:

El Palau Reial Major,  d'ell destaca el Saló del Tinell, que va ser la Sala del Tron i una maqueta en el seu interior t'ajudarà a entendre com era la Barcelona medieval.


A la dreta del palau, la capella reial de Santa Àgata, construïda al segle XIV pel rei Jaume II, sobre l'antiga muralla romana.

Al costat esquerre del palau, gairebé annex a ell: el Mirador del Rei Martí, una torre-mirador del segle XVI des de la qual els reis podien veure el mar i els seus dominis.

Al seu costat el Palau del Lloctinent, palau del segle XVI havia de ser la seu del virrei, i va ser finalment seu de la Inquisició, entre altres funcions. Avui alberga l'Arxiu de la Corona d'Aragó.




Pren el carrer del Veguer fins Llibreteria, agafa aquesta última i segueix-fins a la plaça de Sant Jaume:

Avui és la seu de l'Ajuntament de Barcelona i del govern de la Generalitat de Catalunya. Va ser el Fòrum o centre públic i polític en època romana, i per descomptat, en època medieval.
El Palau de la Generalitat va ser construït en estil gòtic, encara que la façana principal que dóna a la plaça és d'època renaixentista, i va ser projectada pel mestre català Pere Blai.
Conserva la façana gòtica, en la ja comentada carrer del Bisbe.

Des d'aquí torça pel primer carrer a mà esquerra, el carrer d'Hèrcules, que et condueix directament a la Plaça Sant Just i Pastor, que van ser uns germans màrtirs del segle IV:

 Su fuente es la más antigua de la ciudad, y la plaza sobre la que se alza su iglesia del siglo XIII fue el antiguo cementerio de la parroquia. És una de les esglésies més antigues. Conserva capitells bizantins reutilitzats com piques baptismals, que pertanyien a una basílica anterior, d'època visigòtica. Si et fixes bé, descobriràs en un d'ells l'anagrama de Barcelona en grec.

I aquí acaba el recorregut pel barri gòtic. :)

Temps de Nadal i la seva simbologia

El Nadal és un temps de celebració del naixement de Jesús, que abasta des de la nit de Nadal del 24 de desembre fins a la festa del Baptisme del Senyor. La precedeixen quatre setmanes de preparació (Advent). El cor d'aquestes festes és la Solemnitat del 25 de desembre, Nadal.

Simbologia

Betlem
La història del pessebre es remunta a l'any 1223, quan sant Francesc d'Assís, per facilitar la comprensió del Nadal a la gent senzilla de Greccio (Itàlia), va representar el Naixement de Jesús en un estable veí al seu convent: el Nen, la Mare de Déu, Sant Josep i els pastors eren personatges reals, com reals van ser el bou, la mula i les ovelles.

Nadales
Els Àngels van entonar el primer càntic de Nadal a l'anunciar el naixement de Jesús als pastors: Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes que estima el Senyor. Des de llavors s'han compost innombrables himnes i cançons de Nadal.

Regals
És costum molt antic portar un present al nen nounat o als seus pares. Els pastors de Betlem portarien una petita ovella, o el seu sarró amb menjar i roba. A més, dies després, des de l'Orient van arribar els Mags que van presentar els seus dons d'or, encens i mirra. Nadal és temps de regals: d'aquesta manera imitem a Déu, que es regala a si mateix.

Reunions familiars
El sopar de Nadal i el dinar de Nadal solen ser tradicionals trobades familiars per celebrar el naixement de Jesús.

Arbre
Diu un antic salm: Que ballin de goig els arbres del bosc, davant del Senyor que fa la seva entrada. Els arbres són els representants més nobles del regne vegetal, i la seva al·legòrica dansa al so del vent manifesta l'alegria de tota la creació pel naixement de Jesús.






lunes, 6 de enero de 2014

Temps d'advent i la seva simbologia

L'Advent és el començament de l'Any Litúrgic, comença el diumenge més proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Són els quatre diumenges anteriors al Nadal. 
El terme "Advent" ve del llatí adventus, que significa vinguda, arribada. El color usat en la litúrgia de l'Església durant aquest temps és el morat. Amb l'Advent comença un nou any litúrgic a l'Església. El sentit de l'Advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.

Es pot parlar de dues parts de l'Advent:

primera Part


Des del primer diumenge al dia 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant a la vinguda del Senyor al final dels temps;

Segona Part

Des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist en les història, el Nadal.



Les lectures bíbliques d'aquest temps d'Advent estan preses sobretot del profeta Isaïes, també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Esglésies ofereix als fidels per preparar la vinguda del Senyor Jesús.

Simbologia

La corona
La corona és un símbol antic de múltiples significats. Els nostres avantpassats del nord d'Europa, que temien com els romans, que el sol desaparegués per sempre, adornaven les seves llars a l'hivern amb corones compostes de fulles verdes. les corones rodones evocaven així al sol i anuncien el seu retorn. El cercle recorda que el temps de les festes ens ve cada any, i d'aquesta manera es va convertir en el símbol de la vida eterna.

Les espelmes                                                 La seva presència és el símbol de la llum en la fe cristiana que ens transmet l'esperança de la pau. Abans de l'era cristiana era ja font de llum i d'alegria, de consol i solemnitat.










La decoració
Hi ha tres elements que constitueixen la base de les decoracions tradicionals: són la
llum, la verdura i la fruita. Segons els països, s'afegeixen altres. La verdura és símbol del poder de la vida. Davant la neu i el fio ella és la fe en la immortalitat. La utilització dels grans (llavors), fruits i llegums posa en relleu el poder simbòlic de l'esperança en una vida nova.


Creu grammada

Aquest símbol es remota al segle Va.C. La paraula “esvástica” prové del sàncrit esvástica, significa “bona fortuna” o “Benestar”. En els nostres diez és un símbol sagrat per a l’hinduisme, el budisme, el jainisme i el Odinismo. Es comú veure-la en temples o cases a l’Índia o Indonèsia. Les esvàstiques també tenen una historia antiga a Europa, ja que apareixen en artefactes de cultures europees anteriors al cristianisme.


Per que és diu creu gammada?

Perquè cada braç s’assembla a la lletra grega gamma majúscula.

També té el nom en heráldica de ‘creu cramponada’ perquè cada braç s’assembla a una de les pues d’un grampó (peça que s’usa en el calçat per escalar). I el de «tetraskel», que en grec significa «quatre cames».









Per que van adobtar el símbol nazi?

L'esvàstica es convertiria en la icona més reconeixible de la propaganda nazi, i apareixeria en la bandera de la qual Hitler fa referència a Mein Kampf, així com també en pòsters per a les eleccions, bandes per al braç, medallons i distintius per a organitzacions militars i d'una altra naturalesa. L'esvástica va ser un símbol poderós usat per provocar orgull entre els aris, però també va causar terror als jueus i altres grups considerats enemics de l'Alemanya nazi. 
Els nazis creien que els primers aris de l'Índia van ser el prototip del sinvasors aris, així que van decidir adoptar la esvàstica com a símbol de a supremacia blanca. En quansevol cas, el disseny de l'esvàstica nazi ( en color negre, dins d'un cercle blanc sobre fons vermell ) va ser obra del mateix Adolf Hitler després de rebre els suggeriments de desenes decoreligionaris, segonds explica en el seu llibre  «La meva lluita». Els nazis sempre van intentar vincular de totes les maneres possibles amb l'esvàstica. Així, el 1938, una expedició de científics alemanys enviada pel Govern nazial Tibet per buscar l'origen de la «raça ària» va descobrir una estàtua que té una esvàstica al ventre, i se la va emportar Alemanya.



Esvàstica dextrogira i Sinistrógira , el bé i el mal

Així doncs , podem adonar-nos que la esvàstica dextrogira (que gira a la dreta i no és la que usaven els nazis , sinó l'empleada en el simbolisme budista veritable) va ser i és , un símbol de bon auguri , bona sort , que representava el poder del sol i el seu moviment i atreu l' espiritualitat seguida d'il·luminació interior. També, la esvàstica com a símbol general, ha estat objecte d' un lligam al nazisme , quan en realitat, s'ha de discernir entre la esvàstica dextrogira i la esvàstica sinistrógira. La esvàstica sinistrógira ( que gira a l'esquerra) és símbol que atrau l'èxit ràpid seguit d'un final desastrozo... és un símbol de destrucci . Aquesta distinció s'ha perdut en els nostres temps i ara es tracta només d'odi, razismo i els nazis. No obstant això potser amb la difusió d'aquesta informació, algun dia es deslligui de les arrels que avui dia la manenen lligada al nazisme, que no és dir que la esvàstica sinistrógira hauria de ser acceptada o desitjada, ja que com es va assenyalar, el simbolisme de la esvàstica sinistrógira és eminentment maligne .


L'esvàstica a tot el món

També es diu que la esvàstica té orígens molt antics, que se li troba en una pedra gravada en el curs de la prehistòria a prop de Ikley, a Yorkshire. També en una figura medieval sobre els murs d'una església a Sutton, en Bedforshire. També pot observársele en un pis de la catedral d'Amiens, a França. La esvàstica també es troba en els indis nord-americans, els asteques, com ja s'ha esmentat anteriorment la cultura hindú, entre els saxons i els nòrdics. El seu significat en sànscrit és de "roda" encara que també hi ha la interpretació "bé per venir", i indica el moviment quotidià del Sol en el cel i el cicle anual de les estacions. Per orient significa més un símbol de bona sort, benestar i èxit. en la dècada dels 30 's Rudyard Kipling va fer que traguessin les esvàstiques dels seus llibres ja que la vinculació amb el nazisme no li agradava en absolut, sent est un amant de l'Índia que havia utilitzat la esvàstica amb el seu significat original de bon auguri .

Que es el amor?


Es un sentimiento que tenemos que es muy difícil de definir. Es el afecto que podemos tenerle a los seres vivos y objetos.  Hay diferentes formas de querer dependiendo a quien o que sea. Puede que sea amor a la familia  ( madre, padre, hermanos.. ),  amigos, animales, cosas, hasta a ti mismo.

Cuando hablamos de amor lo primero que pensamos en las relaciones  amorosas. En dar la vida por otra persona , compartir la vida con ella.. Amor es sinónimo de felicidad, la felicidad sin importarte nada, sólo esa persona sea feliz a tu lado y tu al suyo.

Bueno todo depende de la situación en la que estés. Si acabas de pasar por una mala experiencia, el amor para ti será, como dijo mi compañera Elisabeth Rodríguez una caca*.


Todos necesitamos que alguien nos quiera,  de sentirnos queridos, de sentirnos vivos. La tranquilidad que te da no sentir nada por nadie a la vez es angustia, porque siempre habrá un hueco, el amor también es dolor, porque cuando quieres a alguien no es necesario que te haga algo malo, si no por el simple hecho que si esa persona sufre tu también.









*L'amor. De Elisabeth Rodriguez